En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Vés-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per beneir-se.»
Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit.

Gn 12,1-4a

Salm Responsorial

Sl 32,4-5.18-19.20 i 22 (R.: 22)

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat: Tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna. Ell ens ha salvat i ens ha cridat a una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat revelada amb l’aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la bona nova de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.

2Tm 1,8b-10

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.» En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.

Mt 17,1-9

"La transfiguració de Jesús"

En la transfiguració de Jesús, Mateu segueix fonamentalment Marc. En Marc, és aquí on Déu, del núvol estant, revela als deixebles la identitat més pregona de Jesús: «Aquest és el meu fill, el meu estimat, escolteu-lo»(Mc9,7).
En l’Evange li de Mateu, aquesta revelació ja s’ha fet des del començament, mitjançant els oracles profètics que vénen de part de Déu (1,23; 2,15; cf. 12,18-21) i sobretot mitjançant el baptisme en el qual la veu del cel proclama públicament la filiació divina de Jesús. La transfiguració, en Mateu, posa l’accent en un altre aspecte de l’escena. El que sobresurt en el text de Mateu és la descripció de l’impacte de la transfiguració en els deixebles: «Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens d’un gran temor. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: no tingueu por». La revelació és una gran teofania. El núvol ja suggereix la presència de Déu: baixava sobre el Sinaí quan Moisès hi pujava (Ex 24,15s). Però la veu del cel palesa aquesta presència. D’aquí l’accent de la narració en la reverència i el temor dels deixebles. I d’aquí també les paraules de confort de Jesús. L’accent de l’escena és, per tant, la visió i les paraules que surten del núvol estant. Com en les grans visions de l’apocalíptica, la visió ha de ser completada per les paraules que aclareixen el sentit de la visió, sovint incomprensible.
L’accent més gran de l’episodi està, per tant, en les paraules de la teofania. Aquestes paraules són les mateixes que en Marc, però aquí tenen un accent que va més enllà: «Escolteu-lo». Jesús, en Mateu, és aquell a qui tots han d’escoltar. Perquè Jesús és aquell que ensenya, l’únic mestre (cf. Mt 23,8).
Els tres solemnes discursos que hi ha abans d’aquesta escena ho han fet palès. Aquest escoltar Jesús correspon a la figura messiànica del profeta de Dt 18,15. Això té molt sentit en Mateu. Són les darreres paraules que Jesús adreçarà als deixebles en el seu comiat: «Aneu per tot el món... exhortant a guardar tot el que us he ensenyat» (Mt 28,19).

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 2ª. El dia del Judici Final

Segon vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 2ª "El dia de Judici Final". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
 L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.

El Messies de Händel HV 56

Llista de reproducció dels vídeos de la primera part del Messies de Händel. El naixement

Llista de reproducció dels vídeos de la segona part del Messies de Händel. La passió

Llista de reproducció dels vídeos de la tercera part del Messies de Händel. La resurrecció